L´embaràs no és un camí de roses

La maternitat no és només alegria

Vivim en una societat individualista en la qual s´amaga el patiment i es pretén mostrar la maternitat com un camí de roses on els dubtes i els desacords són malvistos. S´abandona la dona a les seves incerteses.

S´espera que l´embarassada sigui feliç, alegre, pugui fer front a tot… i si bé és cert que la maternitat se sol viure amb molta plenitud, també és ben cert que molt sovint va acompanyada de dificultats i patiments.

En el passat, a diferència de l’actualitat, la maternitat ha estat cuidada per l´entorn matern que servia de suport.

Al voltant de l´embarassada hi havia un grup de dones que ja havien sigut mares, que ajudaven en aquest procés.

En l´actualitat en canvi, tots els dubtes molt sovint es viuen en soledat, i això fa que es presentin amb més patiment.

És molt important no viure aquest malestar amb sentiments de culpa. Dubtar, sentir-te sobrepassada, atabalada, espantada... és natural, però això no vol dir que no puguem fer res per canviar-ho.

Es tracta de viure aquestes emocions com un toc d´atenció, són un senyal que alguna cosa està passant i que ens hem de posar mans a l´obra per descobrir què ho provoca i com treballar-ho perquè en comptes de produir patiment ens serveixi per aprendre i per créixer... És una oportunitat per fer-nos fortes i més preparades per tot el que ens pugui venir en el futur.

Pròximament escriuré un post sobre aquestes emocions que ens impedeixen viure l´embaràs amb plenitud.