Vull ser la millor mare per al meu bebè!

 

Aconseguiré ser una bona mare?

 

Durant l'embaràs t'estaràs preguntant mil vegades quin és el secret per ser una bona mare, o potser creus que ja saps què fer, però tens por de no saber aplicar-ho...

 

 

 

¿Però realment vols ser la mare perfecta?

 

 

Busquem la perfecció perquè ens espanta equivocar-nos. Tenim por de cometre errors, com si fos el pitjor del món.

 

Equivocar-te no farà que el teu fill tingui més problemes, o sigui menys feliç, o es traumatitzi... al contrari, si veu que saps gestionar els teus errors, que saps rectificar, que saps analitzar el què està succeint i buscar solucions, aprendrà que ell també es pot equivocar i gestionar aquell error.

 

Que tú t'equivoquis i sàpigues reaccionar és el que li donarà seguretat. Viurà amb tranquilitat els errors, les equivocacions i no amb la gravetat amb la què estem acostumats a viure´ls.

 

 

Si percep la teva tranquilitat viurà aquestes situacions amb calma, i això li permetrà poder prendre decisions, reaccionar de manera diferent.

 

 

 

3 MOTIUS PER NO VOLER SER UNA MARE PERFECTA

 

 

1. PERQUÈ ÉS IMPOSSIBLE.

Durant l'embaràs totes les mares pensen com hauran de fer les coses per ajudar al seu fill/a a créixer sa. És un temor natural, es tracta d'una experiència nova amb les inseguretats que comporta.

 

És bò que et sentis insegura, que t'espanti no fer bé les coses... Això significa que et preocupes pel benestar del teu bebè. Però no has de preocupar-te en excés, no t'atabalis massa, perquè el més important no és fer-ho a la perfecció (cosa que ja et dic que és impossible) sinó pensar com pots millorar el què fas si no està funcionant.

 

 

Quan neixi el teu fill/a t'adonaràs de que el què creies no sempre es fa realitat.

La maternitat et canviarà. Coses que pensaves d'una manera les pensaràs de forma diferent i coses que pensaves que mai faries les començaràs a fer. Entendràs la vida d'una altra manera, igualment correcta.

 

No hi ha veritats absolutes, no hi ha una forma correcta de fer les coses, el poder tenir una actitud reflexiva, el qüestionar-te el perquè de les coses et permetrà fer-les millor ja que podràs ser més crítica amb el què fas i valorar altres opcions possibles.

 

 

 

2. PERQUÈ SI TU FOSSIS PERFECTA EL TEU FILL/A NO TINDRIA NINGUNA POSSIBILITAT DE SER FELIÇ

Si ho fessis tot bé, si fos possible no equivocar-te mai, si tot fos fantàstic, meravellós. T'asseguro que el teu fill/a seria un desgraciat... i tindria moltes dificultats per ser feliç.

 

Et preguntaràs i per què?

Si tenir la vida perfecta és el somni de totes les persones!

 

Has de saber que si tu ets la mare perfecta, la que mai s'equivoca, la que tot ho sap, el teu fill/a no podrà equivocar-se mai...

 

Pensa que tu ets el seu model, el seu referent, el teu fill/a voldrà ser com tu.

Si tu ho fas tot bé, si ets infalible, quan ell s'equivoqui sentirà que és menys, que no és vàlid, que no és com hauria de ser, que no està a l'alçada. Viurà l'error com un fracàs, com una falta propia, perquè hauria de ser perfecte com tu.

I el teu fill/a s'equivocarà mils de vegades com tot ésser humà. Sentir-se invàlid li impedirà canviar les coses, perquè sentirà que el què falla és ell.

 

Pel contrari, si pot veure que tu, amb l'important que ets, amb ho gran que ets, essent tot per a ell...et pots equivocar. I més encara, pots rectificar, aprendre de l'error, adaptar-te a les noves situacions, llavors sentirà que els errors formen part d'allò més natural i no els viurà amb tanta gravetat.

 

 

 

3. PERQUÈ NO EXISTIRIA EL DESIG I NO PODRÍEU SOMIAR.

 

Tots somiem amb la vida perfecta, ideal, sentir la felicitat sense dificultats, sense problemes...

 

Per sort no és possible!

 

"Per sort?"

pensaràs: "estàs boja..." "qui vol patir en aquesta vida?"

 

tens raó, ningú vol patir, jo tampoc...

 

Però imagina't per un moment que això fos possible. Però no fagis trampes, imagina que tot, tot... és senzill. No costa res, ho tens tot i no has de fer res per a conseguir-ho...

Seria molt aburrit, res tindria cap alicient, no hi hauria espai per al desig.

 

Desitgem el què no tenim, el què ens falta. El desig és el motor en les nostres vides, ens movem per aconseguir coses. Quan volem alguna cosa ens movem per aconseguir-ho, ens ho treballem, lluitem per allò... un cop aconseguit ho disfrutem, ens sentim orgullosos però aviat necessitem una altra cosa més nova, un altre alicient.

 

Aquesta manca és la que ens permet avançar, aprendre coses noves. Estudiem, aprenem perquè no ens conformem amb el què ja sabem, perquè som curiosos i volem entendre el què ens resulta desconegut.

 

 

Quan t'atabalis perquè hi ha coses que no surten bé o no trobes el camí. Atura't un moment, observa què estàs fent i busca alternatives.

Imagina, somia, permetre't ser creativa i s'obrirà un món de possibilitats davant teu.

 

Atreveix-te a provar, a investigar, sense por a equivocar-te, perquè així trobaràs altres opcions, altres formes de seguir avançant, aprenent amb el teu fill/a.

 

 

Ara tens por de no saber què fer quan et trobis en una determinada situació, de no saber si actuaràs de la manera correcta. De si la teva manera de reaccionar serà la millor per a l'educació del teu fill/a. Dubtes de si sabràs escoltar el què realment necessita el teu bebè, entendre què li passa quan plora...

 

No t'atabalis que hi haurà moments per a tot. Ser mare és un aprenentatge constant, aniràs provant, veient què et funciona a tu. Perquè no tot li funciona a tot el món, hauràs de descobrir què necessita el teu fill/a i per això hauràs d'estar oberta a escoltar, a no precipitar-te, a no pensar que les coses són o blanc o negre. Perquè hi ha mils de matisos i un dia et pot funcionar A i al següent serà B, però el que és important és que puguis ser flexible, que puguis adaptar-te a les necessitats del teu fill/a.

 

T'equivocaràs! No en tinguis cap dubte.

Algunes vegades pensaràs que ets mala mare. Segur que també!.

 

Si t'ho estàs qüestionant, segur que aleshores hi ha alguna cosa que estàs fent bé...

 

Desconfia de qui et digui que tot és fàcil, que no dubte, que tot surt sol... les coses funcionen a base de provar i provar, de rectificar i adaptar-te... no tinguis por si no surt a la primera... El què no has de fer és perdre la calma ni pensar que no pots, sinó tornar a intentar-ho. Has de buscar en la teva creativitat, imaginar diferents maneres de fer les coses per trobar la que millor et funciona a tu i al teu fill/a.

 

 

 

Escrit per Isabel Escayola el 13/05/ 2015

 

Espero que t'hagi semblat interessant, ara m'agradaria saber la teva opinió. Deixa el teu comentari a continuació. I si t'ha agradat estaré encantada si ho comparteixes a les xarxes socials.