La maternitat no és només alegria

Vivim en una societat individualista en la qual s'amaga el patiment i es pretén mostrar la maternitat com un camí de roses on els dubtes i els desacords són malvistos. S'abandona la dona a les seves incerteses.

S'espera que l'embarassada sigui feliç, alegre, pugui fer front a tot… i si bé és cert que la maternitat se sol viure amb molta plenitud, també és ben cert que molt sovint va acompanyada de dificultats i patiments.

En el passat, a diferència de l’actualitat, la maternitat ha estat cuidada per l´entorn matern que servia de suport.

Al voltant de l'embarassada hi havia un grup de dones que ja havien sigut mares, que ajudaven en aquest procés.

En l'actualitat en canvi, tots els dubtes molt sovint es viuen en soledat, i això fa que es presentin amb més patiment.

És molt important no viure aquest malestar amb sentiments de culpa. Dubtar, sentir-te sobrepassada, atabalada, espantada... és natural, però això no vol dir que no puguem fer res per canviar-ho.

Es tracta de viure aquestes emocions com un toc d'atenció, són un senyal que alguna cosa està passant i que ens hem de posar mans a l'obra per descobrir què ho provoca i com treballar-ho perquè en comptes de produir patiment ens serveixi per aprendre i per créixer... És una oportunitat per fer-nos fortes i més preparades per tot el que ens pugui venir en el futur.

Pròximament escriuré un post sobre aquestes emocions que ens impedeixen viure l'embaràs amb plenitud.

Escrit per Isabel Escayola el 7/01/2015