La prestigiosa revista mèdica The Lancet, ha publicat recentment un esdudi que es va iniciar al 1982 a Brasil que correlaciona la lactància materna amb un cocient intelectual (C.I.) més elevat.

La investigació arriba a aquesta conclusió, a partir d'una mostra de 3500 participants que van ser dividits en 5 grups segons el temps en el qual van ser alletats amb lactància materna. Es van controlar 10 variables que podien incrementar el C.I. Com per exemple els ingressos familiars, el nivell d'escolarització dels pares, la genètica, l'edat de la mare, si havien fumat durant l'embaràs, el pes del bebè i el tipus de part.

Quan els participants van fer els 30 anys van realitzar el test d'inteligència Wechler Adult Intelligence Scale. També es van recollir dades en relació al nivell educatiu i als ingressos dels participants.

Les conclusions a les que han arribat després de l'estudi estadístic mostren una correlació directa entre una lactància materna més llarga i un major CI així com més anys d'escolarització i majors ingressos.

La Web de l'Asociación Española de Pediatría se´n fa ressó recomenant la lactància materna com a primera opció.

Cada cop són més els estudis i notícies que demostren els seus benefícis, és per això que intentaré fer-ne un recull a continuació.

BENEFICIS DE LA LACTÀNCIA MATERNA:

En el bebè.

• Prevenció de la mort sobtada i de malalties digestives en l'edat adulta.

• Protecció inmunològica.

- Defensa enfront a microorganismes patògens, millorant la resistència del bebè a les malalties.

- Maduració i estimulació del sistema digestiu, inmune i neuroendocrí.

• Estimulació del desenvolupament dels ossos i músculs de la cara, afavorint el futur creixement de dents més fortes. Els esforços per xuclar el mugró i els moviments són diferents a xuclar el biberó que és més tou i extreu la llet més fàcilment.

• Afavoriment del vincle afectiu per mitjà del contacte directe amb el cos.

- El sentit del tacte està molt desenvolupat en el bebè. És un dels canals de comunicació principals i per tant el contacte cos a cos proporciona al nadó sensacions de seguretat i benestar.

En la mare.

• La succió del mugró inmediatament després del part afavoreix la producció d'oxitocina en la mare que afavoreix el despreniment de la placenta i ajuda a que l'úter torni al tamany normal.

• La producció de llet materna accelera la pèrdua de pes guanyat durant l'embaràs i millora la remineralització òssia després del part.

• Reducció del risc de patir càncer ovàric i de pit en la mare.

• Disminueix l'incidència de depressió post part ja que la lactància produeix major sensació de benestar a la mare i millora l'autoestima.

És important tenir clar que les llets preparades que estan en el mercat són de qualitat, aporten els nutrients necessaris i són una molt bona opció en els casos en què no sigui possible l'alletament matern.

Els nens i nenes també creixeran sans prenent llet de fórmula, però és molt important remarcar que la llet materna té unes qualitats i característiques que no podran ser mai igualades per les llets artificials i per tant aporten un plus inigualable que intentaré explicar a continuació:

• Es coneixen molts dels components que conformen la llet materna, però encara n'hi ha molts que no s'han pogut detectar... amb el temps i els avanços científics potser serà possible descobrir la composició exacta, però de moment no és així, això vol dir que la llet materna aporta més components beneficiosos per al nadó que la llet de fòrmula.

• La mare transmet al fill/a a través de la llet materna defenses inmunològiques, anticossos que el defensaran de possibles malalties. Per exemple, la mare pot estar encostipada o amb grip i per la llet transmetrà al bebè les pròpies defenses que està produint enfront la malaltia. D'aquesta manera el nadó tindrà una protecció extra contra el virus al què està exposant-se. Això és impossible que ho pugui fer la llet de farmàcia.

• La composició de la llet materna és variable en el temps i en una mateixa presa, mentre que la llet preparada és sempre igual.

1. Variabilitat en una mateixa presa. La primera llet que surt quan el bebè xucla és més líquida i dolça (rica en hidrats de carboni), cap al final la llet és més espessa i amarga (més rica en greixos). Això és així per una autoregulació de la ingesta del nadó. Cap al final la llet és més densa perquè té la funció de saciar, donar la sensació de plenitud quan els nutrients necessaris ja han estat ingerits. (Per això la lactància materna també actúa com a prevenció de l'obesitat)

2. Variabilitat al llarg del dia. En les primeres hores del dia es produeix més llet que a les últimes hores. I la seva composició també és més rica en proteïnes al matí i més rica en greixos a la nit. Això és així per regular les diferencies entre nit i dia, al ser més densa la llet a la nit, el nadó pot estar més estona entre presa i presa, no té tanta necessitat de mamar, i per tant pot descansar més. Així doncs la llet materna també ajuda a regular les diferències nit/dia.

3. Variabilitat segons el temps del nounat. La composició de la llet materna és diferent quan el nen/a és prematur o nascut a terme (la proporció en proteïnes i lactosa és superior en prematurs...) i també és diferent els primers dies de néixer (calostre) en els que la llet està molt concentrada, aportant molts nutrients en poca quantitat, amb gran aport inmunològic per protegir al bebè del primer contacte amb l'exterior. I la llet posterior ja més líquida i en més quantitat amb una composició diferent en relació a proteïnes/ hidrats i greixos).

4. També hi ha diferències en la composició de la llet segons l'alimentació de la mare, però s'ha demostrat que les diferències no són significatives. Tot i això és important que la mare mantingui una bona alimentació en aquesta etapa per aportar els nutrients necessaris al seu fill/a.

Escrit per Isabel Escayola el 8/ 04/ 2015

Espero que t'hagi semblat interessant, ara m'agradaria saber la teva opinió. Deixa el teu comentari a continuació.