Per què els humans naixem tan desvalguts?

La majoria d'animals quan neixen ja són capaços de caminar, tenen les capacitats suficients per protegir-se mínimament dels seus depredadors.

A mesura que ens acostem evolutivament parlant als Homo sapiens les cries neixen més desvalgudes, és el cas també dels ximpanzés, però cap d'ells arriba a estar tan desvalgut com els nadons humans. Nosaltres triguem dies a tenir desenvolupada la visió i identificar a la mare, triguem mesos en poder començar a gatejar...

Hi ha científics que afirmen que l'embaràs hauria de durar entre 18 i 21 mesos per néixer amb un desenvolupament similar a la resta de primats.

Aleshores, per què el nostre embaràs dura 9 mesos aproximadament?

Hi ha dues teories que intenten explicar el perquè necessitem tanta cura al néixer:

• El tamany del canal del part fa que sigui impossible que la gestació sigui més llarga.

La nostra anatomia s'ha vist condicionada pel fet de caminar drets, fent que el canal del part sigui més estret. Si l'embaràs durés més setmanes, el tamany del seu cap faria impossible néixer. Això fa que sigui necessari que el naixement sigui abans que el nostre desenvolupament cognitiu sigui suficient.

• La despesa energètica durant la gestació és massa elevada.

Durant l'embaràs es duplica la taxa metabòlica de la mare. La despesa energètica seria comparable a la d'un ciclista que puja a un port de muntanya de primera categoria però en el cas de la futura mare, l'esforç dura tota la gestació. A mesura que aquesta avança es va incrementant l'esforç fins al tercer trimestre, quan el fetus creix més.

Segons aquesta teoria el part comença perquè no es pot superar un sostre energètic. Això explicaria perquè la mare està tan cansada i es fan tan dures les últimes setmanes.

En conclusió, l'embaràs hauria de durar més setmanes perquè el nounat tingués un desenvolupament òptim, però la limitació de la nostra naturalesa (bípeda o metabòlica) ho fa impossible.

Aquestes teories corroboren i són un motiu més que ens ha de fer pensar que en la realitat, un cop nascut el bebè, hauriem de tractar de cuidar al nostre fill/a de forma similar a com ho feiem durant la gestació.

És a dir, és molt beneficiós per al desenvolupament del bebè tenir-lo molt a prop nostre, mantenir el contacte pell amb pell, agafar-lo en brazos freqüentment perquè ens senti aprop.

El nostre fill/a segueix necessitant la seguretat que li proporciona el nostre abric, sentir els batecs del nostre cor, escoltar-nos constantment la veu, l'olor i la nostra escalfor.

L'embaràs continua després del part.

Escrit per Isabel Escayola el 11/ 06/ 2015

Espero que t'hagi semblat interessant, ara m'agradaria saber la teva opinió. Si vols deixa el teu comentari a continuació. I si t'ha agradat estaré encantada si ho comparteixes a les xarxes socials.