Les sensacions de dolor són subjectives i es veuen condicionades per factors emocionals per això cada dona viu de forma diferent el dolor de part.

Podem viure una mateixa situació com a molt més dolorosa si en aquell moment tenim por, ansietat o si ens sentim insegures.

Nosaltres podem influir en la vivència del dolor que tindrem durant el part

Durant el part es viuen les emocions amb gran intensitat i cal preparar-se per poder canalitzar-les de la manera més beneficiosa:

Transformar la por en coneixement, l'ansietat en energia reparadora i la inseguretat en confiança.

La por:

Per fer front a la por el primer és poder reconèixer què és el què ens la produeix.

Estudis mostren que la principal por està relacionada amb el patiment del bebè en primer lloc i en segon lloc amb què el nen/a neixi amb alguna malformació. És a dir, el primer patiment és en relació al fill/a i posteriorment la preocupació es dirigeix a què ens pot passar a nosaltres (dolor, dificultats en el part...).

Les investigacions també mostren que la meitat de les dones presenten una por excessiva davant del part i està demostrat que aquesta por pot tenir una influència negativa.

Per afrontar la por ens pot ajudar conèixer el lloc on donarem a llum, les persones que ens atendran (si és possible) i informar-nos sobre el procés de part. El coneixement ens ajudarà a entendre que el part és un procés natural, el cos sap què ha de fer en tot moment i el bebè no té per què patir. En cas que hi hagués patiment fetal, les persones que ens assistiran al part estan molt ben preparades per ajudar-nos en tot moment intervenint si és necessari. Els controls i seguiment que es fa durant tot l'embaràs minimitzen les conseqüències negatives per al bebè.

Conèixer les fases del part ens permetrà afrontar cada moment de la millor manera.

Pensar el dolor com a indicador del treball que realitza el nostre cos, sentir el dolor com a senyal que el nostre fill/a cada cop és més a prop. No és un indicador negatiu (estem habituats a sentir el dolor com alerta que alguna cosa no funciona) sinó un avís que cada vegada queda menys per tenir el bebè als nostres braços.

L'ansietat:

La por produeix ansietat, tensió muscular i aquesta produeix més dolor. És important poder relaxar al màxim la musculatura per reduir el dolor. Les contraccions produeixen tensió, si nosaltres afegim més tensió, el dolor s'eleva.

Encara és més important saber relaxar la musculatura entre les contraccions perquè el cos descansi. Les contraccions són molt doloroses però duren poca estona i cal aprofitar aquest espai de temps per relaxar-nos, per recuperar-nos... Si tenim molta ansietat, no podrem aprofitar al màxim el temps entre contraccions i tindrem una vivència molt més dolorosa.

Per això és molt bo transformar aquesta tensió en l'energia que ens recorri el cos, poder vivenciar el nostre cos com a màquina perfecta, sàvia que sap què fa en cada moment i que ens portarà a viure l'experiència més intensa de la nostra vida.

La inseguretat:

Quan desconfiem de la gent que ens envolta reaccionem amb por, ansietat, tensió. La falta de seguretat en nosaltres mateixes ens fa estar més alerta, per tant estem més activades, la musculatura es posa en tensió... i això és el contrari del què necessitem: un estat de relaxació que ens permeti deixar-nos portar.

El part és el moment de les emocions, sentiments, sensacions i no el temps de la racionalitat. Deixar-se anar, abaixar les resistències, no pretendre controlar-ho tot, ja que és el cos que va fent la seva feina i nosaltres l'acompanyem. Hem de deixar-nos guiar pel que ens demana el cos en cada moment i per fer això hem de confiar en nosaltres, pensar en positiu, cada contracció és una menys que sentirem i que ens acosta al nostre fill/a.

Si estem pendents de què passa al nostre entorn, si no ens deixem portar, si no ens abandonem a nosaltres mateixes, a les nostres sensacions, viurem l'experiència amb més tensió i més dolor.

Escrit per Isabel Escayola el 21/01/2015

Imatge:  Diseñado por Freepik