Durant l'embaràs experimentem molts canvis físics i també molts canvis emocionals. Quan es parla de la gestació se sol fer molt èmfasi als primers però molt sovint es descuiden els aspectes emocionals de la nostra vida i són molt importants per al nostre benestar i en conseqüència per al desenvolupament del fetus.

Si vivim l'embaràs amb plenitud, si gaudim d'aquesta etapa, no només nosaltres ho disfrutarem més sinó que el nostre fill/a també sentirà la nostra felicitat. Les hormones que segreguem les rep el fetus contribuint al seu desenvolupament.

És important poder pensar les nostres emocions, reconèixer-les per poder treballar el nostre estat d'ànim.

Les emocions durant el primer trimestre d'embaràs.

La primera gran emoció la sentim quan descobrim que estem embarassades (en realitat les emocions ja comencen quan busquem quedar-nos embarassades... i encara podríem dir més, comencen quan tenim el desig de tenir el nostre fill/a. Però en aquest article parlaré només de l'embaràs).

Saber que estàs embarassada pot produir alegria i eufòria si és un embaràs buscat, o ansietat, estrès i tristesa si és inesperat i no desitjat. Sens dubte l'embaràs en cas de continuar endavant no es viurà de la mateixa manera en els dos casos.

Que sigui un embaràs buscat facilita iniciar amb bon peu el vincle amb el vostre fill/a, ja que serà molt més fàcil imaginar-lo, sentir-lo, donar-li un lloc. Viurem més fàcilment aquesta etapa amb plenitud.

Si per contra, no era esperat, haurem de passar per un procés d'adaptació, de canvi de mentalitat, de pensaments per poder sentir-nos mares (sempre i quan decidim tirar endavant l'embaràs). És un procés previ d'acceptació que pot ser molt enriquidor si no el vivim amb massa malestar.

Durant les primeres setmanes en alguns casos poden aparèixer interrogants, estic embarassada? No sento res especial... 

Fins i tot es pot sentir certa desil·lusió quan les expectatives eren de viure amb molta intensitat aquesta etapa i pensàvem que sentiríem molts canvis... no ens hem de desil·lusionar, l'embaràs és molt llarg i ens hem d'anar adaptant a poc a poc als canvis.

En aquesta primera fase les emocions han d'anar cap a construir aquesta nova realitat, anar assumint que estem embarassades, que és real i que la nostra vida està canviant. Hem d'assimilar que estem vivint un moment molt important.

En molts altres casos se senten molts canvis físics, hi ha dones que tenen moltes nàusees, cansament, son...

Aquests símptomes poden interferir en el nostre benestar i emoció per estar embarassades. Hem de tenir clar que aquests símptomes són

temporals, que normalment deixen d'estar presents durant el segon trimestre... i que no ens poden amargar els moments de felicitat que també podem sentir.

Tenim més feina per poder gaudir de l'embaràs, però hem d'intentar estar el millor possible, sobreposar-nos als inconvenients que ens anem trobant per aconseguir una bona vivència d'aquesta etapa.

Les primeres ecografies són molt emocionants, la primera sorprèn molt, veure'l tan petit, amb el so del cor tan fort i ràpid. És un moment de reafirmació, prendre més consciència, el vostre fill és real... encara no el sents moure's però està allà, l'estàs veient...

Pròximament en un altre post parlaré de L'ecografia morfològica que es realitza a finals del primer trimestre inici del segon, juntament amb les emocions del segon trimestre.

Durant les primeres setmanes també es pot sentir por.

Són els moments més delicats, en els que podem patir per si el perdem... moltes vegades en aquest període poden haver pèrdues que poden espantar molt, fent-nos pensar el pitjor... és important no perdre la calma, esperar a anar a la visita amb la llevadora o el ginecòleg per comprovar què passa, però hem d'intentar no pensar el pitjor, estar tranquil·les.

En el primer trimestre, durant la primera ecografia podem tenir la sorpresa de descobrir que esperem bessons... o més. Quina por, però a la vegada quina emoció!

Emocions contradictòries, felicitat i angoixa per la dificultat que suposa, el cansament que avancem, estrès... però a la vegada felicitat per duplicat. La sorpresa implica un esforç d'adaptació a la nova realitat si no pensàvem que ens podia passar i en els casos en què era esperable per haver realitzat processos d'inseminació o fecundació in vitro acabar d'assumir que és així, tot i que en la fantasia ja ens ho hem treballat abans.

Publicat per Isabel Escayola el 11/02/2015.